dimarts, 13 d’abril de 2010

2.2.- La lletra Gòtica

Al segle X, al monestir de Sant Gall, Suïssa, s'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i angulosa. Era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper. Aquests factors eren de gran ajuda en un moment que la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement. En els segles posteriors, la còpia de llibres augmentà encara més. Cap a l'any 1.100 d.C. entra a Europa, a través de Sicília i els musulmans establerts a Espanya, un invent ja vell a Orient: el paper.

Lentament el secret de la fabricació de paper fou estenent-se per Europa, si bé la seva fabricació i ús no estava ben assentat fins a principis del segle XV.

Als països nòrdics es desenvolupà una variant de lletra anomenada Textura. Era una lletra gòtica molt estreta i molt negra. La lletra gòtica es difongué, encara que amb desigual acollida, per tot Europa. A Itàlia s'ideà una variant de la gòtica més arrodonida però igual de condensada: la Littera Moderna (o Rotunda), que fou molt utilitzada durant el Renaixement. Al mateix temps, també a Itàlia, cap el 1.400, Poggio Bacciolini recuperà la tradició carolíngia per crear una alternativa a la Littera Moderan: la Littera Antiqua.

L'ambient anava proporcionant, cada vegada més, la profundització en les tècniques manuals d'escriptura. Així, previ a la invenció del "hueco gravat" al 1.446, Niccolo Niccoli desenvolupa la seva Minúscula de Niccoli, precursora de l'escriptura itàlica moderna i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.