2.1.- Els primers alfabets

A la zona Siri-palestina, al II mil·lenni a.C., neixen els primers alfabets. Consten d'una trentena de signes consonants. Els fenicis van fer evolucionar un alfabet lineal que transmeteren per tot el Mediterrani al llarg del I mil·lenni a.C., fins assentar les bases dels alfabets utilitzats actualment a Occident. Encara que l'únic que conservem són restes d'inscripcions en pedra, marfil, metall,... També s'utilitzaven com a suport pells, papirs,...
En el segle I els romans ja manejaven un alfabet quasi idèntic a l'actual. També aplicaven diferents tipus d'escriptura. Es desenvolupaven ja les variants i estils tipogràfics fonamentals. L'Impreri Romà fou decisiu en el desenvolupament de l'alfabet occidental, per crear un alfabet formal realment avançat, i per donar l'adequada difusió a aquest alfabet per tota l'Europa conquistada.

Els estils fonamentals que registrava la societat romana eren: Quadrata, Rústica i Cursiva. Quadrata, eren les majúscules quadrades romanes, originalment cisellada en pedra. Rústica, les versions menys formals i més ràpides en la seva execució. Cursiva, s'anomenava a les modalitats inclinades.

D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, una destaca especialment: l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat, la columna Trajana (Roma, 114 d.C.). Els caràcters mostren un petit peu per compensar l'eixamplament òptic de la part central del traç vertical i estableix una base imaginària de línia.

En paral·lel a aquests avenços, partint del model fenici, es forjaven a la vegada, al voltant del segle II, els alfabets hebreu i àrab.