La tipografia, juntament amb el color i el dibuix, han estat tradicionalment les eines del dissenyador gràfic. Amb la revolució digital i l'accés a l'ordinador s'han confós aquestes eines d'ofici, que exigeixen un intens coneixement, amb les eines que fan possible generar solucions gràfiques (programari).
La tipografia és l’única eina exclusiva del dissenyador gràfic ja que d'altres com la forma, el color o la composició són comunes a totes les disciplines artisticocreatives. Per això, i davant un panorama de competència salvatge, el domini i control de la tipografia la converteix d'eina a arma decisiva i factor diferencial del bon dissenyador.
Estan tan integrades a la nostra vida diària que no ens adonem de fins a quin punt formen part de la nostra estètica. Per exemple, analitzant els títols de crèdit d'una pel·lícula es pot endevinar a quina època correspon. És una cosa que forma part de la nostra cultura visual que ni tan sols ens n'adonem. També estan integrades a la roba que ens posem, a l'art, a l'arquitectura o al mobiliari. Tretes de l'àmbit del disseny gràfic, inspiren formes amb els seus propis traços, com en el cas de l'arquitectura o el mobiliari. Però també tendeixen a mostrar el seu costat més rebel i reivindicatiu quan apareixen a obres d'art o a la roba.
El dissenyador ha de tenir present al treballar amb tipografia que una publicació ben dissenyada és un conjunt de tipografies en les que totes treballen conjuntament per un mateix propòsit: ajudar al lector a navegar correctament per la informació. A més a més, s'ha de tenir present que l'ús de la tipografia com a llenguatge visual és el de comunicar idees, històries, informació, a través de tot tipus de mitjans: des de bitllets d'autobús, etiquetes de roba, senyals de carrer, cartells publicitaris, bosses de compra, llibres, revistes i diaris, etc.. En totes les àrees de la vida quotidiana trobem el treball del tipògraf. Actualment no llegim les paraules lletra per lletra sinó que "veiem" la paraula i entenem el seu significat. Per això és important la forma d'aquesta paraula i aquesta forma pot ser d'una manera o un altre segons escollim un tipus o altra de lletra, amb això es vol dir que cada paraula, encara que dient el mateix, variarà el nostre estat d'ànim segons s'adopti una forma o un altre, segons el tipus de lletra escollit per nosaltres.
