2.2.- La lletra Gòtica

Al segle X, al monestir de Sant Gall, Suïssa, s'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i angulosa. Era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper. Aquests factors eren de gran ajuda en un moment que la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement. En els segles posteriors, la còpia de llibres augmentà encara més. Cap a l'any 1.100 d.C. entra a Europa, a través de Sicília i els musulmans establerts a Espanya, un invent ja vell a Orient: el paper.

Lentament el secret de la fabricació de paper fou estenent-se per Europa, si bé la seva fabricació i ús no estava ben assentat fins a principis del segle XV.

Als països nòrdics es desenvolupà una variant de lletra anomenada Textura. Era una lletra gòtica molt estreta i molt negra. La lletra gòtica es difongué, encara que amb desigual acollida, per tot Europa. A Itàlia s'ideà una variant de la gòtica més arrodonida però igual de condensada: la Littera Moderna (o Rotunda), que fou molt utilitzada durant el Renaixement. Al mateix temps, també a Itàlia, cap el 1.400, Poggio Bacciolini recuperà la tradició carolíngia per crear una alternativa a la Littera Moderan: la Littera Antiqua.

L'ambient anava proporcionant, cada vegada més, la profundització en les tècniques manuals d'escriptura. Així, previ a la invenció del "hueco gravat" al 1.446, Niccolo Niccoli desenvolupa la seva Minúscula de Niccoli, precursora de l'escriptura itàlica moderna i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.

2.1.- Els primers alfabets

A la zona Siri-palestina, al II mil·lenni a.C., neixen els primers alfabets. Consten d'una trentena de signes consonants. Els fenicis van fer evolucionar un alfabet lineal que transmeteren per tot el Mediterrani al llarg del I mil·lenni a.C., fins assentar les bases dels alfabets utilitzats actualment a Occident. Encara que l'únic que conservem són restes d'inscripcions en pedra, marfil, metall,... També s'utilitzaven com a suport pells, papirs,...
En el segle I els romans ja manejaven un alfabet quasi idèntic a l'actual. També aplicaven diferents tipus d'escriptura. Es desenvolupaven ja les variants i estils tipogràfics fonamentals. L'Impreri Romà fou decisiu en el desenvolupament de l'alfabet occidental, per crear un alfabet formal realment avançat, i per donar l'adequada difusió a aquest alfabet per tota l'Europa conquistada.

Els estils fonamentals que registrava la societat romana eren: Quadrata, Rústica i Cursiva. Quadrata, eren les majúscules quadrades romanes, originalment cisellada en pedra. Rústica, les versions menys formals i més ràpides en la seva execució. Cursiva, s'anomenava a les modalitats inclinades.

D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, una destaca especialment: l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat, la columna Trajana (Roma, 114 d.C.). Els caràcters mostren un petit peu per compensar l'eixamplament òptic de la part central del traç vertical i estableix una base imaginària de línia.

En paral·lel a aquests avenços, partint del model fenici, es forjaven a la vegada, al voltant del segle II, els alfabets hebreu i àrab.

2.0.- Introducció

La paraula "alfabet" deriva etimològicament de la primera i segona lletra de l'alfabet grec, alfa i beta. Les formes escrites del llenguatge evolucionaren progressivament durant segles, de pintures i símbols, fins arribar a un complex sistema en el que els signes alfabets representen sons articulats. El primer pictograma del que tenim constància data de l'any 3.500 a.C. i és una taula en pedra calcària de la ciutat de Quist. Més endavant els sumeris desenvoluparen ideogrames (símbols que representen idees associades menys concretes) en un número proper als 2.000. Començaren no només a associar representació i idea, sinó a equiparar el mateix símbol a sons iguals. Després d'aquests primers esbossos, neix l'escriptura cuneïforme sil·làbica. Temps després, en el II mil·lenni a.C., l'escriptura alfabètica. Com es veurà més endavant, la història de la tipografia comença en el mateix moment en què es desenvolup el primer alfabet, i la seva és la història de les eines (papir, pell, tauletes encerades, fusta, pergamí, pel·lícula,...).