2.2.- La lletra Gòtica

Al segle X, al monestir de Sant Gall, Suïssa, s'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i angulosa. Era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper. Aquests factors eren de gran ajuda en un moment que la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement. En els segles posteriors, la còpia de llibres augmentà encara més. Cap a l'any 1.100 d.C. entra a Europa, a través de Sicília i els musulmans establerts a Espanya, un invent ja vell a Orient: el paper.

Lentament el secret de la fabricació de paper fou estenent-se per Europa, si bé la seva fabricació i ús no estava ben assentat fins a principis del segle XV.

Als països nòrdics es desenvolupà una variant de lletra anomenada Textura. Era una lletra gòtica molt estreta i molt negra. La lletra gòtica es difongué, encara que amb desigual acollida, per tot Europa. A Itàlia s'ideà una variant de la gòtica més arrodonida però igual de condensada: la Littera Moderna (o Rotunda), que fou molt utilitzada durant el Renaixement. Al mateix temps, també a Itàlia, cap el 1.400, Poggio Bacciolini recuperà la tradició carolíngia per crear una alternativa a la Littera Moderan: la Littera Antiqua.

L'ambient anava proporcionant, cada vegada més, la profundització en les tècniques manuals d'escriptura. Així, previ a la invenció del "hueco gravat" al 1.446, Niccolo Niccoli desenvolupa la seva Minúscula de Niccoli, precursora de l'escriptura itàlica moderna i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.

2.1.- Els primers alfabets

A la zona Siri-palestina, al II mil·lenni a.C., neixen els primers alfabets. Consten d'una trentena de signes consonants. Els fenicis van fer evolucionar un alfabet lineal que transmeteren per tot el Mediterrani al llarg del I mil·lenni a.C., fins assentar les bases dels alfabets utilitzats actualment a Occident. Encara que l'únic que conservem són restes d'inscripcions en pedra, marfil, metall,... També s'utilitzaven com a suport pells, papirs,...
En el segle I els romans ja manejaven un alfabet quasi idèntic a l'actual. També aplicaven diferents tipus d'escriptura. Es desenvolupaven ja les variants i estils tipogràfics fonamentals. L'Impreri Romà fou decisiu en el desenvolupament de l'alfabet occidental, per crear un alfabet formal realment avançat, i per donar l'adequada difusió a aquest alfabet per tota l'Europa conquistada.

Els estils fonamentals que registrava la societat romana eren: Quadrata, Rústica i Cursiva. Quadrata, eren les majúscules quadrades romanes, originalment cisellada en pedra. Rústica, les versions menys formals i més ràpides en la seva execució. Cursiva, s'anomenava a les modalitats inclinades.

D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, una destaca especialment: l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat, la columna Trajana (Roma, 114 d.C.). Els caràcters mostren un petit peu per compensar l'eixamplament òptic de la part central del traç vertical i estableix una base imaginària de línia.

En paral·lel a aquests avenços, partint del model fenici, es forjaven a la vegada, al voltant del segle II, els alfabets hebreu i àrab.

2.0.- Introducció

La paraula "alfabet" deriva etimològicament de la primera i segona lletra de l'alfabet grec, alfa i beta. Les formes escrites del llenguatge evolucionaren progressivament durant segles, de pintures i símbols, fins arribar a un complex sistema en el que els signes alfabets representen sons articulats. El primer pictograma del que tenim constància data de l'any 3.500 a.C. i és una taula en pedra calcària de la ciutat de Quist. Més endavant els sumeris desenvoluparen ideogrames (símbols que representen idees associades menys concretes) en un número proper als 2.000. Començaren no només a associar representació i idea, sinó a equiparar el mateix símbol a sons iguals. Després d'aquests primers esbossos, neix l'escriptura cuneïforme sil·làbica. Temps després, en el II mil·lenni a.C., l'escriptura alfabètica. Com es veurà més endavant, la història de la tipografia comença en el mateix moment en què es desenvolup el primer alfabet, i la seva és la història de les eines (papir, pell, tauletes encerades, fusta, pergamí, pel·lícula,...).

1.- Què entenem per tipografia?

Per definir el concepte de tipografia ens trobem vàries definicions:

A) El diccionari descriu la tipografia com l'art d'imprimir. Moltes vegades se la considera la ventafocs del món del disseny ( en front la fotografia, la il·lustració, la infografia,...), però no hem d'oblidar que és el mètode que utilitzem per traduir la paraula parlada a la pàgina impresa.

B) La tipografia és l'ofici que tracta el tema de les lletres, números i símbols d'un text imprès (ja sigui sobre un mitjà físic o electromagnètic), tals com el seu disseny, la seva forma, la seva grandària i les relacions visuals que s'estableixen entre ells.

C) Es denomina tipografia a l'estudi i classificació de les diferents famílies o tipus de lletres, així com el disseny de caràcters unificats per propietats visuals uniformes.

D) Tipografia és el nom genèric del conjunt dels sistemes d'estampació que descalquen la tinta dipositada en la superfície d'una forma o d'un clixé en relleu, sobre un paper, premsant-lo contra una forma entintada.


* Caràcters tipogràfics metàl·lics.

PRESENTACIÓ

La tipografia, juntament amb el color i el dibuix, han estat tradicionalment les eines del dissenyador gràfic. Amb la revolució digital i l'accés a l'ordinador s'han confós aquestes eines d'ofici, que exigeixen un intens coneixement, amb les eines que fan possible generar solucions gràfiques (programari).

La tipografia és l’única eina exclusiva del dissenyador gràfic ja que d'altres com la forma, el color o la composició són comunes a totes les disciplines artisticocreatives. Per això, i davant un panorama de competència salvatge, el domini i control de la tipografia la converteix d'eina a arma decisiva i factor diferencial del bon dissenyador.

Estan tan integrades a la nostra vida diària que no ens adonem de fins a quin punt formen part de la nostra estètica. Per exemple, analitzant els títols de crèdit d'una pel·lícula es pot endevinar a quina època correspon. És una cosa que forma part de la nostra cultura visual que ni tan sols ens n'adonem. També estan integrades a la roba que ens posem, a l'art, a l'arquitectura o al mobiliari. Tretes de l'àmbit del disseny gràfic, inspiren formes amb els seus propis traços, com en el cas de l'arquitectura o el mobiliari. Però també tendeixen a mostrar el seu costat més rebel i reivindicatiu quan apareixen a obres d'art o a la roba.

El dissenyador ha de tenir present al treballar amb tipografia que una publicació ben dissenyada és un conjunt de tipografies en les que totes treballen conjuntament per un mateix propòsit: ajudar al lector a navegar correctament per la informació. A més a més, s'ha de tenir present que l'ús de la tipografia com a llenguatge visual és el de comunicar idees, històries, informació, a través de tot tipus de mitjans: des de bitllets d'autobús, etiquetes de roba, senyals de carrer, cartells publicitaris, bosses de compra, llibres, revistes i diaris, etc.. En totes les àrees de la vida quotidiana trobem el treball del tipògraf. Actualment no llegim les paraules lletra per lletra sinó que "veiem" la paraula i entenem el seu significat. Per això és important la forma d'aquesta paraula i aquesta forma pot ser d'una manera o un altre segons escollim un tipus o altra de lletra, amb això es vol dir que cada paraula, encara que dient el mateix, variarà el nostre estat d'ànim segons s'adopti una forma o un altre, segons el tipus de lletra escollit per nosaltres.